Segur que us enrecordeu dels A-Teens (Abba Teens). Com oblidar una cosa tan fantàstica! XD Doncs porto dues noticies referents al grup en qüestió, una de bona i una de dolenta. La dolenta és que els dos nanos maricons del grup encara no han mort. I la bona notícia és en referència a les imatges que ilustren el comentari. Una de les dues nenes del grup -que ja apuntava bones maneres- va provar sort com a cantant en solitari. Es diu Marie Eleonor Serneholt nascuda en 1983, Stockholm, Suècia. Musicalment és tan horrible que no he tingut collons de posar un video del youtube. Però el que més ens interessa és lo bona que està. Segur que no m'ho negareu.
La veritat és que les pel.lícules d'animació 3D fa uns anys que em semblen estancades, no pas per les millores tècniques, que són evidents, sinó per les recurrents temàtiques d'animalons simpàtics i successives seqüeles de baixa qualitat. Aquest trailer m'ha semblat una bona mostra de que existeixen altres camins i que és possible que aquesta estètica que hem pogut veure en curts d'animació durant molts anys s'apliqui també al cinema comercial.
La pel.lícula està basada en un curt que ja va estar nominat el 2005 dirigida pel seu creador, Shane Acker i com a ganxo fa servir la producció de Tim Burton, ja sabeu com els mola allò de "del director de La novia cadáver y Pesadilla antes de Navidad". Com podeu veure al tràiler també fa servir veus conegudes com a reclam. Disfruteu el tràiler.
Bones, començo la meva etapa bloguil al Yo no soy casual presentant-vos un peasso de joc ultraclàssic del que n'haureu sentit poca cosa: El Nether Earth.
Corria el 1987 i el Nether Earth es convertia en el primer RTS de la història, va sortir per Amstrad CPC, Commodore 64 i ZX Spectrum, en el que jo el devia jugar per primera vegada cap al 1989. El joc és una batalla de robots que podem configurar a tres nivells:
• tipus de peus (molt cutres, cutres i antigravitatoris) • diferents armes (missils, làsers i una peasso bomba nuclear) • xip electrònic (així els robots són més eficients quan no els controles)
Nosaltres portem una espècie de mininau i hem de fabricar robots per destruir l'enemic, que en fa sempre molts més que nosaltres. Pel camí haurem de conquerir centrals de recursos per augmentar la nostra capacitat de crear robots i destruir les tres bases xungues dels dolents. Podem assignar missions concretes als robots (serach and destroy, conquereix...) i podem fer esclatar una bomba nuclear al mig de la batalla. Una meravella.
Els gràfics de la versió d'Spectrum eren en groc (!?) i negre i en perpectiva isomètrica i cal destacar que el moviment no era precisament fluid. Però el joc era diferent als altres jocs de l'època, en la que triomfaven l'Space Invaders i el Tetris. Si voleu jugar a aquesta petita joia us recomano un emulador d'Spectrum i que us baixeu la rom aquí. L'altra opció és jugar a aquest remake (fet per un tio que fa el doctorat a la UAB, i fa recerca sobre intel.ligencia artificial a RTS!!! )
No cal que us expliqui que a aquestes alçades de 2008, la crisis està fent un efecte devastador... fins ara no la notàvem, però finalment ha esdevingut el gran dia, Subaru deixa el món dels Rallis, i aquesta setmana també ha abandonat el mundial Suzuki. No cal dir que l’excusa han sigut problemes econòmics... tot i que Suzuki va tenir l’any passat uns 250 milions d’euros de benefici...
Trobo indignant que pleguin del WRC i segueixin amb les motos... ho entenc, ja que almenys allà guanyen alguna coseta... però ens han rebentat el mundial 2009.
El mon del motor i sobretot la FIA, s’hauria de plantejar seriosament que vol fer amb el WRC, ja que cada vegada fot mes pena i s’acabarà imposant el motor únic que volen també per la F1, ja que només hi haurà un sol participant!!
Aprofito per aplaudir els que encara no han plegat: Ford i Citroen !!
Amb els anys s’han retirat escuderies mítiques com Lancia, Toyota, Porsche, Mitsubishi, Audi, Renault...
Des del blog, proposo que redueixin les limitacions i que cadascú foti el que li sembli, que torni el Grup B (Integrales, 037, Celicas, Audi quattro S1...)
No cal dir que sóc en fan Nº1 de subaru, juntament amb en Wisdoom, amb la qual cosa estem realment ensorrats i necessitem ajuda psicològica o injectar-nos Super-95 en vena per recordar els vells temps!!!
Aquest any s’esperava molt de Subaru i del nou impreza, ja que amb la nova imatge sense cul (personalment no m’agrada), crec que els resultats haurien millorat. Comentar també que es remorejava que subaru havia fet una oferta al ja retirat Gronholm per córrer el WRC del 2009, però ara ... quina pena!!
Suzuki es diferent, no mola tant però jo tinc un SX4, i últimament tant el Swift com el Sx4 estaven començant a donar bons resultats!!
Ja que no podrem disfrutar de l’espectacle del motor, en toda su esplendor, un deixo un parell de detallets de les 2 marques retirades, a modo de remenber, de que han sigut.
Forzza Impreza 555!! i visca en Colin!! Best Car Ever!!
Tenia seriosos dubtes sobre aquesta peli, però el trailer m'ha sorprès gratament, a veure que us sembla. 2009 anirà bastant carregat de pelis, esperem que millors que les de 2008.
Ned (Lee Pace) és un jove pastisser que té una habilitat única: pot ressucitar als morts tan sols tocant-los. El problema és que si s'estan més d'un minut vius, un altre ser que estigui aprop morirà en el seu lloc. Però hi ha més. Si torna a tocar a un èsser que habia reviscut, aquest morirà per sempre i no el podrà tornar a ressucitar mai més.
Amb l'ajuda del detectiu privat Emerson Cod i la seva habilitat especial, es dedicaràn a resoldre crims i enbutxacar-se'n la recompensa. Aviat Chuck, el seu amor de l'infancia es veurà obligada a unir-se al grup jeje
Bueno doncs aquesta comèdia dramàtica (al estil Maison Ikkoku o Atrapado en el tiempo) és molt aconsellable. La primera temporada té 9 capítols i ja s'està emitint en USA la segona temporada.
Una sèrie que nomès per la protagonista Chuck (Anna Friel) ja mereix ser vista.
Quan vaig veure aquest video no podia creure-m'ho; però sí. Era veritat i per tant, no deixa de ser un bug futbolístic real però surrealista total. Us ho dic en serio, no tinc paraules per descriure-ho. Siusplau, mireu-lo i comenteu el que volgeu si és que vosaltres teniu paraules... Jo només li trobo una explicació: Déu existeix i castiga o premia a la gent. No, ara en serio: l'arbitre està comprat, és un fill de puta i necessita ulleres.
PD: Aquest és el meu "post regal de reis" pel Gloin; perquè sé que aquestes coses li encanten i li indignen tant! XDDDDDD.
Després d'un post d'una tia bona què menys que posar un post d'un gran cotxe. Gaaaas aquí !!!!! I d'un gran pilot: Ken Block. Aquest tiu, amb el seu Subaru, és una autèntica passada. Al·lucinant. I per demostrar-ho us deixo un VIDEO (en majúscules) fent una gimcana. Poseu so, obriu bé els ulls i fixeu-vos fins l'últim detall. Jo m'he quedat flipant davant una conducció d'aquest tipus. Això és pilotar, lo demés són mariconades.
Aquesta model anglesa de 20 anys està donant que parlar i no només pel cognom, certament desafortunat. Nascuda a Essex, sembla ser que va deixar els estudis als 13 anys perquè no donava per més i es va dedicar a fer de model. Veient les fotos (de les poques amb tanta roba XD) va prendre la decisió adequada, no es pot tenir tot.
Traduït al castellà com Último aviso, estic parlant d'una sèrie produïda per Usa Network i emesa en l'actualitat per la FOX (aquí en spain, en amèrica s'està grabant la segona temporada). Bé doncs la sèrie està força bé. La història tracta d'un espia dels EEUU, Michael Westen, on en una misió en la profunda Àfrica se n'adona que l'han "acomiadat" de la feina sense donar-li cap explicació de perquè. El cas és que es veu obligat a tornar a la seva ciutat natal, Miami, on s'haurà de quedar allà doncs l'FBI anirà darrera d'ell si surt de la mateixa. Ara bé la gràcia de la sèrie és que, per guanyar-se la vida, mentres intenta descobrir quí i perquè l'han acomiadat, es convertirà en una espècie de salvador dels innocents (a canvi de pasta), fent treballs de matón, on posarà a prova totes les seves habilitats d'espia (el tio és un puto crack en tot XD). Obviament estarà ajudat per la zorra de torn i per un borrachín, els tres formaran un equip força peculiar.
Com a nota curiosa, dir que tota la sèrie esta grabada en Miami, com Dexter. Aquesta no és l'unica coincidència amb Dexter, ja que apareixen varis personatges secundaris com el detectiu Batista o el marit de Rita.
El mes passat us vaig posar l'enllaç d'una pàgina amb fotos que no es publiquen a diaris i queden sobre la taula: The Big Picture. Les fotos són una passada (hi ha les últimes dels atacs terroristes a la India). Però aquesta que us deixo avui no està treta d'allà i val la pena; una panoràmica de l'exploració a la lluna feta per l'Apollo 15. M'agrada.
Us poso aquest videoclip de Prodigy. Val la pena veure'l tot i sobretot la sorpresa final. Ni que dir que el video va estar censurat en varios països. Enjoy it motherfuckers!!!!
Sembla que l'any que ve es va perfilant com un any amb gran quantitat de jocs d'estratègia, molts d'ells prometent molta qualitat en un gènere bastant explotat. Realment és difícil aconseguir un joc d'aquesta temàtica que enganxi, que sigui fàcil de jugar, amb bona història i bon multiplayer. Alguns detalls poden tirar per terra tota la feina feta. De totes maneres espero que els poguem provar tots i jutjar, sempre hi pot haver sopreses, però tots sabem quins són els previsibles guanyadors. Qui sap si hi haurà new challengers com el rumorejat Homeworld 3 o el Nou Empire: Total War, però bé de moment no tenim bola de vidre.
Battleforge
Un joc de cartes+RTS barrejat? Sembla bona idea, però i si us dic que ve de EA? I si afegeixo que volen fer microtransaccions comprant noves cartes per millorar els exèrcits? Si més no, el joc és vistós i té un dissenys molt macos. Em sap greu haver-vos aixafat la guitarra :)
Demigod
El nou joc de Gas Powered Games (creadors de Supreme commander) té una pinta excel.lent, sent una barreja entre action RPG i estratègia i prenent el control d'un semidéu totalment espectacular. Sembla ser que s'han basat en la mecànica del mapa Defense of the Ancients de Warcraft III on dos faccions lluiten amb el seu heroi per destruir l'edifici principal enemic protegit per torretes i les habituals hordes inacabables. Així que el joc està basat més en les batalles i el rol que no la necessitat de millorar la nostre base. Veurem en que queda.
Starcraft 2: Wings of liberty
La primera part de l'ultraesperada trilogia ha d'arribar el 2009. Dic que ha d'arribar perquè sinó algú es forrarà venent torxes per cremar les oficines de Blizzard al pur estil pueblerinos del Resident Evil 4. La història estarà centrada en el mític Raynor, futur membre de alcoholicos anónimos i la seva lluita per eliminar Arturus Mengsk que diu més mentides que Acebes i ZP junts. Els humans seran els protagonistes d'aquesta primera campanya que promet ser llarga i épica. Poca cosa puc dir més que no sapigueu, el multiplayer tornarà a triomfar encara que no siguem koreans i sobretot espero que surtin gran quantitat de mapes i més variats respecte a la primera part.
Halo Wars
Veure jocs d'estratègia en consola sempre xoca. El primer que ve al cap és com collons es pot controlar un joc així amb el mando. Amb aquesta idea en ment vaig provar la demo de C&C 3 en Xbox 360 i realment em va semblar que el control era bo...però no satisfactori. El principal problema és anar ràpid a fer les coses i aprendre uns controls bastant complicats. Dit això, els creadors de Halo Wars, els ja quasi difunts Ensemble Studios (creadors d'Age of empires), han dit mil i una vegades que han aconseguit crear el control més fàcil i intuitiu d'un RTS en consola en la seva obra pòstuma. Sincerament sóc bastant excèptic, però intentaré provar la demo per veure quina s'han empescat. Deixant de banda el control, Halo Wars tindrà aquelles batalles que hem volgut veure de l'univers Halo, guerres amb tota classe de vehicles amb covenants, floods i humans repartint per tot arreu. Tècnicament està a un bon nivell i sembla que han creat una bona història. Sent un dels jocs més subestimats és probable que resulti ser una sorpresa agradable. Ho sabrem aviat.
Warhammer 40k: Dawn of war II
Un dels millors jocs d'estratègia de la història tindrà la seva segona part, després d'una primera amb 3 ampliacions i l'impressionant xifra de 9 races. Increiblement hi ha un cert equilibri entre elles que esperem que es mantingui a la segona part. Però alguns canvis en el plantejament del joc fan una mica de por. Aquesta vegada no haurem de fer bases i el número d'esquadrons que portem serà limitat. Al igual que Demigod, augmenta el factor RPG i baixa el factor estratègia. El que no sabem del cert és si el multiplayer inclourà o no la construcció d'edificis. A més la campanya no serà lineal i tindrem opcions i decisions a prendre mentres avancem. El que sí sabem de moment és que les races incloses seran en principi Space Marines, Orks, Eldar i els nouvinguts Tyranids.
Majesty 2
Mai pensava que hi hauria una segona part d'un dels jocs d'estratègia més raros que s'han creat mai. Pel que han comentat els creadors, que ja no tenen res a veure amb els de la primera part, volen fer una reversió del clàssic amb algunes millores. Per si no el coneixieu, Majesty era un joc que barrejava estratègia, amb rol i amb simulació medieval. El jugador és el rei i la seva tasca és construir edificis, millorar-los i mantenir la ciutat. Els personatges del joc no els controlem directament nosaltres, sinó que es mouen autònomament. Perquè facin el que volem haurem de oferir recompenses, de manera que els herois que surten dels nostres edificis vulguin fer aquelles tasques necessàries. També podrem tenir guardies per protegir la nostra ciutat, comerç i obtenir impostos, així com tractar amb altres regnes. En definitiva un joc raríssim, amb un humor peculiar i que espero que en la 2a part continui en aquesta linea.
Aquests són alguns dels jocs més destacats, n'hi ha alguns més, però en aquest gènere és molt difícil triomfar tenint el compte la dedicació que demanen i el més normal és que només uns pocs sobresurtin.
Per a la gent que vol deixar de fumar aquí tenim un altre invent patètic però més original (estèticament parlant): una beguda. Als parches de nicotina, xiclets i teràpies varies s'hi uneixen aquestes llaunes.
Una empresa holandesa, United Drinks and Beauty Corporation, intentarà treure al mercat el "Liquid Smoking". Un trago d'aquesta beguda equival a una calada, però amb gust a herbes afruitades i amb el mateix efecte que el fumar. L'empresa assegura que no porta cap component adictiu, no porta alcohol i ofereix el mateix relax sense ser una droga ( joer, i quina gràcia té doncs?).
Quina pena de beguda... i amb 2 grans errors: primer hauria de fer fum i segon els qui fumen 2 paquets diaris on es posaran 40 llaunes? Al cul.
Després de veure l’èxit de la primera part d’aquest post, m’he decidit per fer-ne una segona part, però una miqueta més real.
En aquest cas però, no hi haurà gent que s’enfonsi dins la herba del camp, però s’aniran penjant escenes igualment divertides i còmiques.... :P
Per començar, farem un inici demolidor... un post amb tot allò referent al fascinant món de l'esPORC del futbol:
No cal dir que el més gran representant és el gran Eric Cantona, tant bo com malparit!!
Per tant res millor que començar amb la seva més gran actuació, evidentment dins d’un camp de futbol!!!
F.A. CUP del 96:
Realment el tiu es cabrón, cabrón, però no només ha esdevingut una llegenda dels red devils i del futbol mundial per la seva mala llet, aquí un deixo una petitíssima mostra de la seva capacitat i talent!!!
En segona posició i no massa lluny del sempre apreciat i mític Cantona, tenim al més gran dels fills de puta del futbol mundial, és l'antifutbol fet jugador, evidentment és Italià!!
Suposo que no cal recordar el famós incident amb en Zidane... a mi em va fer molta gràcia, perquè sempre he estat fan d'italia i mai de França, però buscant el currículum del paio aquest, veiem que te una carrera realment impressionant. Veient tot el vídeo, entendreu per que el poso en segona posició, ja que no te la classe d’en Cantona i no mereix ser el number 1. Aquest número sempre queda reservat als mes grans!!
Aquest no te millors jugades, ningú les ha trobat mai!!!
Els pads del futur seran, parcialment o totalment, els nostres cervells. Amb aquesta idea estan treballant la gent de Square-Enix. Estan desenvolupant un joc que utilitza sensors que detecten les ones cerebrals per controlar-lo.
Aquesta tecnologia està fabricada i patentada per NeuroSky; i el dispositiu que s'acopla al nostre cap, anomenat MindSet, capta aquestes ones cerebrals. Veurem.
Perill! Si l'altre dia us avisava amb els "cameltoes" falsos (o sigui las "Hachazos" de mentida XD) avui em toca avisar-vos dels "pezones" de mentida.
Molts de nosaltres hem flipat, quan anant pel carrer, ens hem creuat amb la típica tia bona (a vegades) que no porta sostens. Dic a vegades perquè cal dir que majoritàriament ens hem mort de fàstic quan la tia que no portava res a sota era una "hippiosa" amb les tetes caigudes i pèls sota les aixelles. I feia pudor!
Aquest invent també està disponible en diferents mides i com veieu a la foto a aquesta li fan molta falta...XD
Quina por!! O més ben dit quina desil·lusió: et lligues una tia que et penses que està tope bona (i que és una marrana perquè marca cony, cul i pits) i quan la tens tota despullada te n'adones que està treta d'un hentai i que no té res de res. Ni forat! I a sobre és pobra i no té un duro perquè sinó s'hagués fet la cirugia estètica! Només li faltaria treure's la perruca i la dentadura.
Senyores i senyors; com veieu a les fotos la policia italiana circula amb Lamborghinis. Caga't! Ni més ni menys que amb el Gallardo LP560. Ni Dodge Charger, ni Carbon E7 ni polles amb vinagre. I evidentment preparat amb la última tecnologia per donar pel cul a qui vulguin.
Per cert, si clickeu sobre el Carbon E7 us endureu l'agradable sorpresa de veure quina canya de cotxe té el Gotcha. Felicitats. XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD.
El dia de les eleccions als EEUU es va veure com la CNN va fer una recreació virtual d'una presentadora que estava a Chicago. La gent parlava de presentadora holograma (com la Leia de Star Wars), però realment era una recreació 3D mitjançant una grabació simultania de 35 càmares col·locades en anell. A més a més, en el plató no veien a la dona aquesta sinó que passava exactament el mateix quan els homes del temps miren el plafó verd buit (tècnica del croma) i només nosaltres veiem la imatge quan mirem la tele. S'ha de reconèixer que està molt ben aconseguit però la gràcia dels hologrames és veure-ho "en directe". Enllaçant amb aquesta noticia de l'holograma "de mentida" us comento que s'està ja investigant amb la tele hologràfica. Aquest sí que és un invent amb futur, no com les bambes generadores d'energia d'un post passat. Ara que ja tenim el tema del HD com ha realitat a moltes cases (a casa meva encara no, per desgracia i em cago en la puta) toca anar un pas més enllà, com sempre. La Universitat d'Arizona ha creat la primera pantalla que disposa de memòria capaç d'escriure i borrar imatges hologràfiques en poc temps. Cal dir que fins ara "només" s'havia aconseguit crear una imatge i deixar-la allà fixe. És un gran avanç tot i que el prototip és una pantalla de 4 polzades monocromàtica. El pròxim pas son 3 colors i un tamany que serveixi per ordinador. Es preveu que aquesta tecnologia s'implanti, comercialment parlant, d'aquí uns 5-10 anys. Potser més, però lo interessant és que ho poguem veure, ja que a Mart segur que no hi viatjarem.XD.
Recordareu aquest post on parlava de jocs que podien sorprendre aquest any. Doncs bé, Alone in the dark 5 va resultar ser molt pitjor de l'esperat, tot i que ara diuen que ho volen arreglar amb un patch, no se si serà suficient perquè el control feia trallar.
Afortunadament Dead Space ha resultat ser una sorpresa agradable. El survival horror fa temps que ja no és el mateix, la majoria de mecàniques d'aquests jocs han estat substituides per acció pura i dura. Dead Space continúa aquesta tendència, però no oblida totalment els puzzles, sinó que implementa maneres perquè aquests siguin més adients a l'ambient on estem i no facis coses de l'estil de posar unes fitxes o pedres o quadres per aconseguir no se quin ítem com als Resident Evil, que no dic que no estigués bé, però a vegades era una mica surrealista.
Dead Space beu molt directament de Resident Evil 4. La vista en 3a persona és molt semblant, podem augmentar les armes i apuntem amb un làser (de fet són 3 làsers xD). Però aquí acaben les diferències. A diferència de RE4, l'història té bastant més sentit. La nostra nau té la missió d'auxiliar l'estació espacial minera USG Ishimura i nosaltres portem l'enginyier Isaac Clarke, que per acabar-ho d'adobar té la seva nòvia treballant a l'USG Ishimura. Només arribar a l'Ishimura ens adonem que la cosa no va bé, tot està buit fins que apareixen un sers anomenats Necromorphs, que no són més que horribles mutacions de les restes de la tripulació. A partir d'aquí Isaac Clarke quedarà aillat de la resta de tripulants de la seva nau i tindrà com a objectiu fugir de l'Ishimura, no sense abans saber què ha passat exactament i on és la seva nòvia.
Com us podeu imaginar els sobresalts són habituals sobretot per l'afició dels necromorphs a passejar-se pels conductes de ventilació, si jugueu sols de nit amb la llum apagada i el volum alt ho viureu molt més. Realment els enemics són espantosos, potser faltaria una mica més de varietat, més que res perquè el joc dura com a mínim 12 hores, a hora per fase, però igualment en aquest aspecte està a l'alçada dels jocs del gènere. El tema dels puzzles que he comentat funciona de varies maneres. A vegades necessitem trobar algun objecte que ens permeti avançar, mentres que altres vegades hem de complir tasques que tenen a veure amb les físiques. Hi ha zones on no hi ha gravetat i ens hem de desplaçar fent servir les nostres botes magnètiques d'una superfíce a una altra. La cosa es pot complicar quan a la zona on estem hi ha el buit i només tenim uns segons de reserva d'oxígen. També sovint hem de fer ús d'un aparell gravitatori per poder moure objectes o d'un altre que ralentitza tant enemics com objectes.
Matar als enemics tampoc és tant fàcil com disparar al cap i ja està, la millor manera acostuma a ser atacar les extremitats. Depenent de l'enemic i els llocs on disparem pot ser que aconseguim un efecte contrari al desitjat o que gastem massa munició. De totes maneres el joc és fàcil, podem gravar molt sovint i a més tenim checkpoints. Morir pràcticament no penalitza. Durant les primeres missions no anem gaire sobrats de munició, però més endavant tenim pasta per comprar-la i els enemics tots deixen munició o diners que podrem fer servir en màquines que hi ha en varies zones de cada mapa. Aquestes màquines també serviran com a magatzem per items i per vendre el que no necessitem. Per millorar les armes hi ha unes altres màquines repartides pel mapa, cada una té una mena de diagrames amb ranures per nodes, i aquests nodes es poden comprar o anar aconseguint a mesura que avancem. Per desgràcia només podem portar 4 armes(herència de les consoles i la seva creueta), així que haurem d'escollir bé quines fem servir i quines augmentem perquè mai anirem sobrats de nodes ni diners. Cada arma té 2 modes de disparar que poden ser molt útils si els sabem fer servir.
Una altra cosa interessant és que a primera vista no tenim indicadors de vida, ni munició ni res en pantalla, sinó que tot això està posat en l'armadura que portem. L'espina dorsal és la nostra barra de vida, al costat tenim l'indicador de ralentitzar i d'oxígen quan cal i cada arma té el seu comptador de munició. És un dels encerts del joc.
Gráficament, tot i que de seguida podem veure que el joc ha estat pensat per consoles, el joc compleix, hi ha molts entorns tancats amb bastant detall, però també espais enormes amb dissenys espectaculars. La il.luminació és realment bona i molt menys fosca del que es podria esperar i les físiques i el control responen molt bé. Potser l'únic detall seria que el motor havok de físiques s'ha quedat una mica antiquat, s'agraeix poder jugar a futbol amb els cadàvers, però no sempre es mouen com es podria desitjar. Per sort el joc no té bugs a destacar, cosa que es d'agrair després del patiment de jugar a STALKER: bugged sky.
En definitiva un joc molt entretingut, dels millors d'aquest any, amb una història interessant, potser amb alguns tòpics i a vegades massa òbvia, però que compleix el que s'espera d'un joc de ciència ficció. Com ja estem habituats últimament la dificultat és molt baixa, al menys en nivell normal, amb puzzles fàcils, molts punts de gravació, armes poderoses i molta munició a meitat de joc i us asseguro que mai et perds, de fet pràcticament mai haurem de tornar a desfer el camí, sinó que al final d'una missió trobarem una manera de tornar al punt de partida directament. Aquesta baixa dificultat es compensa amb una duració d'entre 12-15 hores, que no està gens malament pel tipus de joc i els temps que corren. Acció i survival de qualitat i curiosament no fet per japonesos, val molt la pena.
Ja feia temps que volia parlar d'aquesta cantant/actriu.
Marta Katarzyna Wiktoria Wiśniewska (toma ya!), nom artístic: Mandaryna, nascuda en Łódź, Polònia un 12/03/1978 (bon any jeje).
Va començar fent música dance en el 2004, i va tenir un cert èxit en europa. El seu segon àlbum l'any següent era menys dance i més pop. Però va ser llavors quan es va filtrar una gravació amb la seva suposada veu real de quan canta (al estil del que li va pasar a l'Enrique Iglesias, entre d'altres). I els medis de comunicació la van machacar.
Això no li va impedir 2 anys després dedicar-se a fer cine i TV. En polònia continua tenint molt d'èxit. Per no dir lo bona que està.
Atenció. No es oro todo lo que reluce. Ni tampoc són "chirris" tot el que es marca; és a dir "hachazos" XD. Hem de vigilar molt a partir d'ara que sabem la veritat. Les ties no tenen prou amb posar-se pits de plàstic que també es "falsifiquen" els llavis inferiors. Tinc constància que hi ha dones que s'injecten el famós "botox" o inclús silicona a les seves parts per donar un volum antinatural però l'invent que veiem a les fotos és més assequible. Inclús per alguns de vosaltres que volgueu fer el vostre ansiat canvi de sexe només amb una pròtesi de "quita y pon". I amb diferents volums! A la seva publicitat es llegeix:
- No probado en camellos.
- Moldeado en teflon resistente.
- Se puede meter en el lavavajillas y en el microondas.
- Disponible en tres tamaños, suave, medio y Cougar (la versión Cougar incluye abrebotellas)
En fi, ja veieu que ens les foten per totes bandes: arribarà un punt que no sabrem què és real o irreal. El que ara entenem com a irreal en un temps ho veurem com a real. Difícil d'entendre oi? Pos sí. Perquè l'Hachazo del video és real??? O no??? XD
PD: Coneixeu a alguna tia apodada amb el nom de "La Hachazo"? D'on he tret la informació li deien així a una professora. Tela. XDDDDDD.
Fa uns dies us vaig comentar que havia tornat a veure la pel·lícula "El Club de la Lucha" després de no sé quant temps. A mi, personalment m'agrada, i està ple de missatges dignes del moviment Zeitgeist com el fragment que us poso. I és que com diu el meu pare i raó no n'hi falta: "El món està molt cardat". Corren mals temps que de moment alguns de nosaltres, per sort, no patim. Però no vull ser catastrofista, la vida són 2 dies, i 1 l'hem de passar amb els amics sopant i anant de festa (com aquest cap de setmana passat) XD. Amb l'altre dia que us queda feu el que volgeu XD.
PD: Espero un post del Wisdoom o el Gotcha sobre el moviment Zeitgeist. Joer, i pensar que no me n'havieu parlat... ja us val!
Aquest post el dedico al Billy perquè fa temps que en parla. Realment, pel que val aquest cotxe comparat amb d'altres de característiques "similars" és una passada. 480 cavalls i de 0 a 100 en 3,5 seg. Empata en acceleració al Ferrari 599 GTB Fiorano supera al Lamborghini Gallardo i al Corvette Z06 i està a una dècima del Dodge Viper SRT-10 i del Mercedes SLR McLaren “722 Edition”. Tots aquests mencionats amb més de 500 cv i els 2 últims amb 650 i 620 cv respectivament. A Japó val uns 47.000€ quan arribi a Europa uns 65.000€ aprox. El Mercedes val 480.000€ aprox.; 8 vegades més. Tot i no sé tant espectacular estèticament com els altres (segons la meva opinió) les seves prestacions i preu fan que es mereixi un 10. El Billy va parlar de la pantalla que t'informa i controla tots els paràmetres regulables del cotxe; a l'última part del primer video (sense so, una pena) es veu una demo. Impressionant.
Després dels últims posts del blog, i ante el temor de que haguem de canviar el nom del blog per Yo no soy casual pero si gay, us porto una noia que, com ella diu -i aprofitant el tirón dels '80 en el blog-, I’m an 80’s girl. Aquesta frase, juntament amb unes poques fotos (sempre d'una resolució baixa) és l'unica cosa que he trobat d'aquesta model (ex-model?) després de navegar durant hores per internet. Per no trobar, en unes webs diuen que té 28 anys, altres 29 i altres 35... L'únic que sé és que és nord-americana. Espero que us agradi tant com a mi i sino me comeis la polla cabrones XD
