L'inclusió d'una imatge d'un personatge famós en un videojoc no és algo que ens vingui de nou. De fet, desde finals dels '80 han nat desfilant per les nostres pantalles multitut de jocs basats en personatges (principalment esportistes) molt conguts per la plebe, desde els primers Fernando Martin, Rambo, Emilio Butragueño, Arnold Schwarzenegger, Gary Lineker, Samantha Fox fins els actuals Gasol, Tiger Woods, James Bond, Starwars, Angelina Jolie, etc...
Tot aquest luxe de poder veure en la portada del nostre joc preferit la fea cara d'estrelles mundials o poder jugar portant a Michael J. Fox en Regreso al futuro 3 suposa un grandissim cost a la distribuidora en el primer cas, i a la productora en el segon cas, del joc.
Ara bé... és necessari utilitzar aquest tipus de màrqueting per vendre un joc? Bueno, suposo que si ho fan (desde fa 20 anys) serà perquè funciona.
Però vendre molt un joc no significa que sigui bó. I aquí és on vaig. Crec que moltes vegades (la majoria), s'aprofiten d'un nom conegut per programar una escoria de joc, encara que els hi costi un paston la llicència i els copyrights. És una pena que aquesta pasta no l'inverteixin en millors equips de programació de jocs. Segur que els hi sortiria més barat i els gamers estariem més contents però... hey! llavors els famosos no es forrarien tant!
I ja acabo. Aquesta parrafada m'ha sorgit al veure el següent video, del joc Red Alert 3. Podeu estar segurs que han pagat un paston per tot aquest elenc d'actors de clase Z. Potser creuen que posant gent famosa el joc serà millor que Starcraft 2? Patétic.