Fa uns dies us vaig comentar que havia tornat a veure la pel·lícula "El Club de la Lucha" després de no sé quant temps. A mi, personalment m'agrada, i està ple de missatges dignes del moviment Zeitgeist com el fragment que us poso. I és que com diu el meu pare i raó no n'hi falta: "El món està molt cardat". Corren mals temps que de moment alguns de nosaltres, per sort, no patim. Però no vull ser catastrofista, la vida són 2 dies, i 1 l'hem de passar amb els amics sopant i anant de festa (com aquest cap de setmana passat) XD. Amb l'altre dia que us queda feu el que volgeu XD.
PD: Espero un post del Wisdoom o el Gotcha sobre el moviment Zeitgeist. Joer, i pensar que no me n'havieu parlat... ja us val!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Akesta peli te un gran problema: No soporto el protagonista (El Pitt no, l'altre). I la tia també es vomitiva. No es pot ser més bruta y puta. Li desitjo la mort en real. Si no fos per aquests petits detalls, la peli de segur que estaria bé, especialment amb el millor moment de la pelicula, que no és el que es veu (que realment és, per mi, de lo pitjor de la peli), sinó pel que se sent: La música de Pixies.
I akests discurs catastrofista... tsk tsk... potser ho sera ell, però jo "desde luego" que no em considero "la mierda andante y danzante de este mundo". Se m'acudeixen mil milions de persones que potser si que ho son. de fet, cada dia pasejant veig a varios.
ala! a cascarla! XD
Quan la vaig veure al cine em va deixar bastant conmocionat perquè no sabia de què anava y la veritat que la peli és una òstia important (mai millor dit).
Casi més que el moviment Zeitgeist, la peli és una anarquia bastant extrema i a més els actors ho fan de puta mare, fins i tot la zombie de l'Helena Bonham Carter.
P.D.: Prometo (al estil ZP, o sigui no prometo res xD) que faré un post de Zeitgeist :)
Publica un comentari a l'entrada