Sobren les paraules per parlar d'un dels éssers més excepcionals de la cultura mexicana i mundial. Des d'aquest post els hi rendeixo el meu sentit homenatge ja que últimament, o més aviat mai, no se'ls hi presta l'atenció que es mereixen. Deixem els zombis de banda i recuperem la tradició. UN HURRA POR EL CHUPACABRAS! HIP, HIP, HURRA!
Fin
1 comentari:
Diuen les males llengües, que s’ha vist una parella de chupacabras pel Pirineu català... són dos espècimens força curiosos... un es ros, de canet i respon al nom de "rubia" i l’altre es gay i també és ros...
Separats fan molta por, però junts: Matan y sobretot horrorizan!!!
Si us els trobeu intenteu fugir tant lluny com pugueu!!
Publica un comentari a l'entrada