Dead Space

Recordareu aquest post on parlava de jocs que podien sorprendre aquest any. Doncs bé, Alone in the dark 5 va resultar ser molt pitjor de l'esperat, tot i que ara diuen que ho volen arreglar amb un patch, no se si serà suficient perquè el control feia trallar.

Afortunadament Dead Space ha resultat ser una sorpresa agradable. El survival horror fa temps que ja no és el mateix, la majoria de mecàniques d'aquests jocs han estat substituides per acció pura i dura. Dead Space continúa aquesta tendència, però no oblida totalment els puzzles, sinó que implementa maneres perquè aquests siguin més adients a l'ambient on estem i no facis coses de l'estil de posar unes fitxes o pedres o quadres per aconseguir no se quin ítem com als Resident Evil, que no dic que no estigués bé, però a vegades era una mica surrealista.

Dead Space beu molt directament de Resident Evil 4. La vista en 3a persona és molt semblant, podem augmentar les armes i apuntem amb un làser (de fet són 3 làsers xD). Però aquí acaben les diferències. A diferència de RE4, l'història té bastant més sentit. La nostra nau té la missió d'auxiliar l'estació espacial minera USG Ishimura i nosaltres portem l'enginyier Isaac Clarke, que per acabar-ho d'adobar té la seva nòvia treballant a l'USG Ishimura. Només arribar a l'Ishimura ens adonem que la cosa no va bé, tot està buit fins que apareixen un sers anomenats Necromorphs, que no són més que horribles mutacions de les restes de la tripulació.
A partir d'aquí Isaac Clarke quedarà aillat de la resta de tripulants de la seva nau i tindrà com a objectiu fugir de l'Ishimura, no sense abans saber què ha passat exactament i on és la seva nòvia.

Com us podeu imaginar els sobresalts són habituals sobretot per l'afició dels necromorphs a passejar-se pels conductes de ventilació, si jugueu sols de nit amb la llum apagada i el volum alt ho viureu molt més. Realment els enemics són espantosos, potser faltaria una mica més de varietat, més que res perquè el joc dura com a mínim 12 hores, a hora per fase, però igualment en aquest aspecte està a l'alçada dels jocs del gènere. El tema dels puzzles que he comentat funciona de varies maneres. A vegades necessitem trobar algun objecte que ens permeti avançar, mentres que altres vegades hem de complir tasques que tenen a veure amb les físiques. Hi ha zones on no hi ha gravetat i ens hem de desplaçar fent servir les nostres botes magnètiques d'una superfíce a una altra. La cosa es pot complicar quan a la zona on estem hi ha el buit i només tenim uns segons de reserva d'oxígen. També sovint hem de fer ús d'un aparell gravitatori per poder moure objectes o d'un altre que ralentitza tant enemics com objectes.

Matar als enemics tampoc és tant fàcil com disparar al cap i ja està, la millor manera acostuma a ser atacar les extremitats. Depenent de l'enemic i els llocs on disparem pot ser que aconseguim un efecte contrari al desitjat o que gastem massa munició. De totes maneres el joc és fàcil, podem gravar molt sovint i a més tenim checkpoints. Morir pràcticament no penalitza. Durant les primeres missions no anem gaire sobrats de munició, però més endavant tenim pasta per comprar-la i els enemics tots deixen munició o diners que podrem fer servir en màquines que hi ha en varies zones de cada mapa. Aquestes màquines també serviran com a magatzem per items i per vendre el que no necessitem. Per millorar les armes hi ha unes altres màquines repartides pel mapa, cada una té una mena de diagrames amb ranures per nodes, i aquests nodes es poden comprar o anar aconseguint a mesura que avancem. Per desgràcia només podem portar 4 armes(herència de les consoles i la seva creueta), així que haurem d'escollir bé quines fem servir i quines augmentem perquè mai anirem sobrats de nodes ni diners. Cada arma té 2 modes de disparar que poden ser molt útils si els sabem fer servir.

Una altra cosa interessant és que a primera vista no tenim indicadors de vida, ni munició ni res en pantalla, sinó que tot això està posat en l'armadura que portem. L'espina dorsal és la nostra barra de vida, al costat tenim l'indicador de ralentitzar i d'oxígen quan cal i cada arma té el seu comptador de munició. És un dels encerts del joc.

Gráficament, tot i que de seguida podem veure que el joc ha estat pensat per consoles, el joc compleix, hi ha molts entorns tancats amb bastant detall, però també espais enormes amb dissenys espectaculars. La il.luminació és realment bona i molt menys fosca del que es podria esperar i les físiques i el control responen molt bé. Potser l'únic detall seria que el motor havok de físiques s'ha quedat una mica antiquat, s'agraeix poder jugar a futbol amb els cadàvers, però no sempre es mouen com es podria desitjar. Per sort el joc no té bugs a destacar, cosa que es d'agrair després del patiment de jugar a STALKER: bugged sky.

En definitiva un joc molt entretingut, dels millors d'aquest any, amb una història interessant, potser amb alguns tòpics i a vegades massa òbvia, però que compleix el que s'espera d'un joc de ciència ficció. Com ja estem habituats últimament la dificultat és molt baixa, al menys en nivell normal, amb puzzles fàcils, molts punts de gravació, armes poderoses i molta munició a meitat de joc i us asseguro que mai et perds, de fet pràcticament mai haurem de tornar a desfer el camí, sinó que al final d'una missió trobarem una manera de tornar al punt de partida directament. Aquesta baixa dificultat es compensa amb una duració d'entre 12-15 hores, que no està gens malament pel tipus de joc i els temps que corren. Acció i survival de qualitat i curiosament no fet per japonesos, val molt la pena.