dimarts, 18 de març del 2008

Clàssics Vol. II

Aquest cop em centraré en autèntics clasicazos de Megadrive i Super Nintendo.



Sonic va ser la sorpresa. I Sonic 2 el millor Sonic de la història.



Revenge of Shinobi és probablement un dels 5 millors jocs de megadrive. El moonwalker era bastant merdós però la música era realment genuina.



Mercs era un joc tipus Commando de gran qualitat. Last Battle estava basat en Hokuto no Ken i va ser el primer joc que vaig tenir. Pago 10000000000€ a qui se'l passi sense trucs. Ho juro.



Hellfire va ser una llegenda de la dificultat. I Golden Axe un mite. Poca gent no el coneix.



Streets of Rage va ser un joc perfecte, divertit i amb música del geni Yuzo Koshiro. Encara recordo la vista aeria del Italia '90.



La millor saga de shoot em ups per megadrive. Ho tenien tot. Perfectes.



Dos superclàssics dels arcades de Capcom.



Ecco va ser realment original. I Columns el típic joc adictiu de bloques.



Més conversions d'arcades aquest cop de Sega.



Aquest és un dels meus jocs preferits de Snes. Amb música de Koshiro.



Un tour de force de Konami. Personalment vaig trobar que la jugabilitat no estava a l'alçada.



Música canyera, 2 jugadors i una dificultat per la història.



El primer i mític Castlevania per Snes.



Un joc de 32 bits en una 16 bits. Supera a la majoria de RPGs de 32 bits.



Sprites renderitzats. Era el seu secret. Ara sembla una tonteria pero en la seva època ens van enganyar a tots XD



La portada no te preu xD Aquest clàssic de capcom va tenir un error: no podien jugar 2 players.



M'encanta aquest joc.



No el vaig jugar mai XD



Ara aquest joc es vomitiu. Abans també, però al ser poligonal era tota una novetat. Ens van tornar a enganyar aquest cop amb el chip Super FX de los cojones.



Possiblement el millor joc de la història.



Remix del mític Ghouls n' Ghosts, prefereixo el de megadrive o Pc-Engine.



Els 3 primers Marios amb rentat de cara. Per fontaneros nostálgicos.



La diversió feta joc.



Per mi el millor joc del bigotudo.



Silencio... se juega......... SUPER TENNIS.



Dels meus prefes. Diuen que és dels millors action RPG que hi ha.



Aquest joc té una legió de fans.



Un joc superfàcil pero divertit a dobles.



Un dels pitjors finals de joc, després de la proesa que representa pasar-se'l, no et poden premiar amb només unes putes lletres de crèdits.


P.D: No he trobat la caràtula del Parodius :(

5 comentaris:

Gloin ha dit...

SI SI SI SI!!!

Si us plau estic a punt de plorar d’emoció!!! SI senyor quina gran selecció!!!

Sense dubte es tracta d’un gran homenatge a la millor època del videojocs!!!

Penso que ens hem deixat el super-contra, però bueno... XD

Diria que he jugat a casi tots, i dono tot el meu suport a la millor consola de la història la Super.
Mai hi haurà una consola del nivell i del canvi que va fer la super nes. La mega drive no estava mal , però semrpe sere Nintendiano!!!

El Act Reiser i el Castlevania són un 10 i els altres un 9.999999 XDD


Salut i felicitats per haver viscut la època daurada de la vida !!!

Anònim ha dit...

Jo sóc de megadrive, era la que tenia i fins i tot ara, després d'uns quants vicis amb emuladors, penso que el catàleg molava més.

Jo sóc de Sonic (el 2 el millor) i de Ghouls'n ghosts.

El meu problema és que l'amor de la meva vida és l'Spectrum, encara jugo a l'Astro Marine Corps i el Nether Earth. Quins temps...

Anònim ha dit...

Per cert, el Nether earth és el primer RTS de la història, en vaig escriure alguna cosa per aquí:

http://caracol2.blogspot.com/search/label/Videojocs

Gotcha ha dit...

Gran època, tot i que la megadrive estava molt bé, la SNES tenia totes les 3rd party bones de la seva banda i a més com a first party també va fer alguns dels seus millors jocs. La SNES té un dels catàlegs més impressionants de la història, però sincerament no ho canviaria pel que hi ha ara. Més que res és no deixar-se endur per la nostalgia, els jocs d'ara estan a anys llum d'aquells, hi ha molta merda casual, però abans també n'hi havia a tonelades.
Això sí, després de la SNES, Nintendo m'ha decepcionat una vegada rera l'altra, per mi ara mateix no existeixen pel que fa a consoles de sobretaula, han perdut tot allò que els va fer grans.

Anònim ha dit...

com no vas jugar mai al secret of mana?!