Omorashi.

Cada dia que em perdo per internet, em trobo algo més surrealista. La última ha sigut potent, no per ser desagradable, dolorosa, o per portar bebés morts en el pack, sino per lo ridícula que em sembla. Està clar que tot lo que surti del Japó sempre toca els límits de la naivetat i innocència, o de lo horrible i extrem, en aquest cas, crec que els hi he perdut el fil, i he de reconèixer que ja no se que pretenen aquests malalts.

L'Omorashi es una subcultura fetichista de tarats que s'exciten amb la sensació de tenir la bufeta plena, o estàn sexualment atrets a una tercera persona que estigui tenint aquesta sensació. Per a ells el clímax de la experiència és la vergonya que senten quan, finalment, perden control de la bufeta i es pixen a sobre.

S'ha de dir que el tema de la vergonya es molt japo style, pero se m'escapa com no van cremats tota l'estona perque només per el fet de estar fent algo així, es per partirse el buyate de vergonya fins a l'estiu que ve.


Aquesta pràctica està lluny de deixarme el cul tort, com ja us imaginareu, però la exposo principalment per si algú d'aquí es sentía una mica raro i desubicat, que es tranquilitzi, que els japos amb nosaltres no en tenen ni per començar.